Albert el Gran

Doctor de l'Església
Albert el Gran

St. Albert, per Tommaso da Modena, 1352 (Treviso, San Niccolò)
Nom original	(la) Albertus Magnus
Biografia
Naixement	(de) Albrecht c. 1200 Lauingen (Ducat de Baviera)
Mort	15 novembre 1280 (79/80 anys) Colònia (Prússia)
Sepultura	Església de Sankt Andreas, Colònia 50° 56′ 31″ N, 6° 57′ 18″ E / 50.941843°N,6.9549°E / 50.941843; 6.9549
Bisbe de Ratisbona 5 gener 1260 – febrer 1262 ← Albert I de Pietengau – Leo Thundorfer → Diòcesi: bisbat de Ratisbona Bisbe auxiliar Diòcesi: arquebisbat de Colònia Bisbe auxiliar Diòcesi: arquebisbat d'Estrasburg Bisbe auxiliar Diòcesi: bisbat d'Utrecht Bisbe auxiliar Diòcesi: bisbat de Constança
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Pàdua Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	Hildesheim Colònia Ratisbona
Ocupació	químic, teòleg, entomòleg, geògraf, botànic, bisbe catòlic, astròleg, escriptor, economista, musicòleg, filòsof, professor
Ocupador	Universitat de París
Professors	Jordà de Saxònia i Guerric de Saint-Quentin
Alumnes	Tomàs d'Aquino
Nom de ploma	Doctor Universalis
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Enaltiment
1931 - sant, nomenat per Pius XI
Festivitat	15 de novembre
Obra
Obres destacables De homine De vegetabilis et plantis De secretis mulierum (1250) De Mineralibus

Albert el Gran (llatí: Albertus Magnus) (Lauingen, c. 1200 - Colònia, 15 de novembre de 1280) (i no el Magne),^[1] conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o simplement sant Albert, fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus. Se'l considera un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat Doctor de l'Església i sant patró de les ciències i els científics.^[2]